El carrer és la nostra segona casa
Manifest per la mobilitat i l'habitabilitat a Ciutat Vella
El Centre Històric de València, conegut com Ciutat Vella,
constitueix el nostre patrimoni més original al mateix temps que projecta
un sentit integrador sobre la resta de zones de la ciutat, en servir-los
de referència a partir de la qual cada una d'elles construeix el seu
sentit.
Al valor històric i artístic que li
confereixen una arquitectura i una trama diferenciades, cal sumar
l'exercici d'un petit comerç que satisfà les més variades demandes dels
seus usuaris a través d'un tracte personalitzat, així com la
possibilitat de residir en una ubicació privilegiada i ben comunicada.
Però totes eixes qualitats es veuen hui seriosament amenaçades per
l'existència d'un caos circulatori per al qual sembla que no s'han pres
mesures. Al contrari, tot parla d'una degradació consentida i
planificada, semblant a la que afecta altres zones de la ciutat, l'objecte
de la qual és satisfer interessos especulatius aliens a la qualitat de
vida dels seus habitants.
Aparcaments per a residents, restricció
del trànsit rodat i itineraris de vianants de qualitat, són mesures que
el centre històric de València necessita amb urgència, mesures que han
de anar acompanyades del foment per part de l'administració de conductes
cíviques que impliquen la renúncia al cotxe privat especialment entre
els nombrosos treballadors públics que realitzen la seua jornada laboral
al barri. Per això, associacions veïnals dels barris del Carme,
Velluters, la Seu-Xerea o Sant Francesc, així com altres col·lectius de
Ciutat Vella, reclamem a l'Ajuntament que pose fi a l'actual caos
circulatori en tot el centre històric i a l'ocupació indiscriminada de
places i voreres per part de vehicles i, amb ells, a la contaminació
acústica i atmosfèrica que comporta.
Lamentablement, la imatge habitual de
Ciutat Vella és deplorable: places, voreres i carrers plens de vehicles
que impedeixen circular el vianant amb comoditat i que fins i tot
obstaculitzen l'accessibilitat i la seguretat d'aquests barris en cas
d'accidents, urgències mèdiques o incendis, així com el proveïment i
la visibilitat dels comerços o l'entrada i eixida dels edificis
d'habitatges. Per no parlar de la pèssima impressió que es causa en els
visitants de fora de València. Aquesta situació, que s'agreuja els caps
de setmana, resulta insostenible per més temps, ja que està deteriorant
fins a límits intolerables l'habitabilitat d'aquests barris històrics i
impedint el gaudi públic dels seus monuments i llocs de trobada.
Des de la força que ens dóna la nostra
unió, les entitats que subscrivim aquest document exigim un tractament
diferenciat d'ordenament del trànsit per a Ciutat Vella, un pla integral
amb actuacions, un calendari i pressupost delimitats. I tot això, amb la
vista posada en la conversió progressiva en zona de vianants d'amplis
espais del centre històric. Perquè això siga possible, sol·licitem:
Aparcaments per a residents
Com a mesura prioritària els veïns i les
entitats demanem la dotació de places d'aparcament: a l'interior del
centre històric per a residents i comerciants, i a la seua perifèria per
a persones que tenen al barri el seu lloc de treball i visitants. Ciutat
Vella suporta uns 14.000 cotxes propietat dels seus residents més el flux
derivat de aquells que tenen el seu lloc de treball al centre o hi
realitzen gestions comercials o administratives. La construcció
d'aparcaments i l'adopció de una sèrie de mesures encaminades a regular
l'accés de persones i mercaderies corregiria en part el lamentable
espectacle de veure els espais per a vianants convertits en aparcaments
que n'impedeixen l'ús públic i ciutadà.
Disseny i equipament urbans
El disseny dels carrers i el seu equipament
resulten essencials a l'hora de concebre l'espai per a vianants, al mateix
temps que abarateixen els costos del seu manteniment. En un moment en què
els drets dels vianants estan més en dubte que mai, ens sembla
improcedent la denominació de semipeatonal amb què els polítics bategen
sovint oficiosament i irònicament aquest tipus de carrers. En compte
d'això, proposem la instal·lació de forma asimètrica d'elements com
ara jardineres, arbres, faroles o bancs, que a més d'augmentar les
possibilitats d'ús i gaudi de l'espai públic servisquen per a contenir
el trànsit motoritzat. La implantació massiva de bol·lards, a més
d'antiestètica, resulta insatisfactòria ja que ocasionen caigudes
especialment quan, com ocorre amb prou freqüència, són arrancats.
També és important, en aquest sentit, l'existència de voreres d'alçada
normal, equipades amb la necessària inclinació per a vehicles de
discapacitats i de bebés però no amb els excessivament amplis passos
francs actuals, en els punts d'accés a les zones per a vianants, de
manera que no s'afavorisca la penetració d'eixe trànsit, així com d'una
senyalització visible i suficient que advertisca de les particularitats
de la zona al ciutadà, no sols pel que fa a les restriccions que ha de
respectar sinó també a la varietat de serveis de què pot disposar.
Eliminar les rondes interiors de
trànsit rodat
És urgent eliminar les rondes i travessies
de pas interiors per als vehicles privats no autoritzats com l'eix
Serrans-Cavallers, que suporta més de 8.000 vehicles de pas amb la
tortura acústica i per al paviment que això comporta. Es tracta que
aquestes vies no es puguen utilitzar per a travessar la ciutat sinó
únicament com accessos al barri, per a això bastaria canviar les
direccions dels carrers i adaptar sistemes tipus "bucle" que tan
bons resultats ha donat en altres poblacions.
Targeta de residents
Paral·lelament, s'ha d'evitar el trànsit
rodat indiscriminat a l'interior del centre històric, posant en
funcionament la targeta de resident i bol·lards abatibles, com ja
funcionen amb èxit en altres ciutats. Això sols és possible si l'ús de
la dita targeta es potencia i legitima per mitjà de la informació
(inclosa la de la mateixa policia, alguns agents de la qual desconeixen
les condiciones incloses en la targeta mencionada).
Un transport públic millorat
Les mesures anteriors no serveixen de res
sense un transport públic de qualitat i no contaminant que assegure la
perfecta comunicació de qualsevol zona de la ciutat amb el centre. Cal
definir un nou reequilibri entre el transport públic i el privat on el
primer vaja arraconant el primer i no al revés. El dit transport hauria
d'aprofitar els seus espais publicitaris per a informar sobre
l'especificitat dels llocs als quals s'accedeix, i comptar amb targetes
que faciliten els transbordaments entre diferents vehicles (autobús,
metro, tramvia...). Finalment, ha de potenciar-se el servei d'un microbús
elèctric que recórrega l'interior del centre a traves de les vies
actualment més congestionades i deteriorades a causa del trànsit
indiscriminat.
Impuls del turisme urbà
No s'ha de confondre amb l'oci desmesurat i
insolidari, actualment consentit i afavorit. L'antiguitat de les ciutats
europees, entre les qual hi ha la nostra, els brinda a través dels seus
centres històrics un llegat cultural de valor insubstituïble, com avala
la preocupació de la Unió Europea materialitzada en la creació , anys
enrere, del pla URBAN per a la recuperació dels centres històrics. Al
plaer del recorregut pels seus carrers i monuments s'uneix la possibilitat
de tastar la cuina del nostre territori o de fer compres, sense perdre de
vista eixa artesania local que és també un signe d'identitat. A les
campanyes que impulsen el turisme litoral i rural cal afegir-ne, doncs,
d'altres que situen l'urbà en condicions de competir. No seria sobrer,
d'altra banda, la concessió d'ajudes als col·lectius portadors de
propostes culturals sòlides com tallers, exposicions o concerts.
Foment del petit comerç
En contra del que a vegades es creu, la
conversió en zona de vianants del centre històric col·labora al
desenvolupament del petit comerç, en fer-lo visible i accessible. No es
poden mesurar amb el mateix patró les vies àmplies a l'estil del carrer
de Colom i els tradicionals carrers de Ciutat Vella. El visitant ha de
poder reconèixer els aparadors, sovint amagats per automòbils aparcats,
i poder recórrer el trajecte a peu. Un carrer de vianants del nostre
centre com el del Músic Peydró, ple d'establiments, avala aquesta
realitat. Pensem en els grans centres comercials situats fora de la
ciutat, on es reprodueix el concepte de carrer de vianants que tant
d'èxit els reporta i on els usuaris no aparquen a l'entrada de les
botigues, sinó en els espais habilitats per a això, amb el consegüent
desavantatge per al petit comerç, que no disposa d'eixes facilitats.
Pensem també en el fet que va ser la mateixa Asociación de Comerciantes
del Casco Viejo de Bilbao, ciutat pionera en la conversió en zona de
vianants del seu centre històric, la que en l'any 1970 sol·licità la
declaració d'un conjunt historicoartístic per a frenar la proliferació
de ruïnes i la seua protecció per mitjà de la conversió en zona de
vianants, metes que es van aconseguir en els anys 1972 i 1979
respectivament.
És important impulsar el petit comerç,
generador de serveis i d'ocupació, amb una gestió eficaç per part de
les Agències per al Foment d'Iniciatives Comercials, dependents dels
ajuntaments i de l'administració autonòmica, que compten entre els seus
objectius la revitalització comercial dels centres històrics a través
de propostes favorables dirigides a la Direcció General de Comerç.
També existeix, i s'ha de mesurar pels seus resultats, un Pla d'Acció
Territorial aplicat a la Distribució Comercial (PATECO), que estudia en
l'àmbit municipal aspectes relacionats amb l'accessibilitat, el trànsit
i el disseny d'entorns. Especial atenció mereixen mercats com el Central
o el de Mossén Sorell, l'espai circumdant dels quals continua pendent
d'actuació, pel seu volum d'oferta i de públic.
Finalment, s'ha de considerar la necessitat
d'una fiscalitat municipal que combine la seua funció de recaptació amb
l'impuls de l'activitat comercial i turística, evitant el desfavoriment
que suposen les càrregues impositives superiors a les d'altres zones de
la ciutat.
Rehabilitacions i habitatges socials
No té cap sentit concebre la conversió en
zona de vianants si abans no s'executen les rehabilitacions i edificacions
previstes, ja que s'anul·la la relació entre sòl xafable i entorn
d'interès, en ser aquest interès fictici i el sòl escenari d'una
contínua degradació (lucrativa per a certs interessos però no per als
del ciutadà) fruit del trànsit massiu i de l'agressió que suposen les
successives instal·lacions de clavegueram, cablatge, etc. La
contaminació acústica produïda per eixes obres mai concloses i les
molèsties i els perills ocasionats per la maquinària i els materials
pesats que romanen amuntegats al carrer són altres de les conseqüències
d'aquesta absència de planificació.
El mateix diem dels habitatges destinats al
reallotjament de les famílies afectades per les expropiacions: la seua
construcció ha de ser prioritària (més tenint en compte que procedeix
dels diners públics) enfront de l'enderrocament indiscriminat i productor
de solars que es converteixen en grans aparcaments que agreugen fins a
l'extrem el problema del trànsit. És l'espai el que ha de transformar-se
d'acord amb les necessitats dels seus habitants i no al revés.
No volem una maqueta despersonalitzada en
compte del nostre centre històric. Urbanitzar no és convertir en una
urbanització. Exigim la inversió dels pressupostos concedits pel pla
URBAN en els fins per als quals es van adjudicar els dits pressupostos.
Més itineraris de vianants
Totes aquestes actuacions s'han d'emmarcar
en un pla integral que reculla la progressiva conversió en zona de
vianants d'amplis espais del centre històric en consonància amb el
traçat singular de la seua trama urbana i de la seua riquesa patrimonial.
En aquest punt és essencial la continuïtat en el traçat dels espais de
vianants, a fi de donar-los sentit i comunicació i evitar-ne la
interrupció per artèries inundades de trànsit.
La conversió en zona de vianants de
l'espai públic s'ha de guiar per criteris socials que afavorisquen l'ús
social i la connexió entre activitats i persones. Ha d'afavorir, com ho
està fent en altres poblacions, la revitalització del petit comerç, de
l'artesanat i d'altres oficis que aporten diversitat i dinamisme
comunitari. De la mateixa manera, s'han d'evitar efectes indesitjables en
zones de "monocultiu" d'activitat, com és el cas del Barrio del
Carme, on per la seua condició de parc temàtic de copes, en tancar-se al
trànsit rodat determinats carrers els caps de setmana, els itineraris de
vianants resultants ho són només per a l'oci nocturn (amb resultats com
contaminació acústica, brutícia, aglomeració desmesurada de gent o
terrasses il·legals), o de Velluters, territori autoritzat per a la droga
i la prostitució, on ambdues arriben a graus extrems que apel·len la
nostra consciència social.
Les entitats sotasignades rubriquem el contingut general d'aquest
manifest, donarem suport a la seua difusió entre els veïns, comerciants
i treballadors de Ciutat Vella i afavorirem la proposta de mesures més
concretes i particularitzades en funció de cada zona i cada barri.
Recollirem els suggeriment i les opinions que les persones interessades
ens facen arribar i emprendrem les gestions pertinents davant
l'administració per al seu compliment efectiu.
Perquè estem convençuts que l'actual caos
circulatori i d'aparcaments existent en el centre històric té solució i
que aquesta no es pot demorar per més temps, proposem un Pacte per la
Mobilitat entre l'administració i les associacions que, fent ús del seu
legítim dret, representen els interessos dels ciutadans. Perquè el
carrer és la nostra segona casa.
Per la mobilitat, accessibilitat,
visibilitat i habitabilitat a Ciutat Vella.
AVC Amics del Carme
AV El Palleter
AV Amics del Centre Històric
AV Barri del Pilar
AV Seu-Xerea
AV Centre Històric
Consorci per a la revitalització del Centre Històric
Associació de Comerciants del carrer Serrans
Associació d'afectats per l'ampliació de l'IVAM
Associació d'afectats per la muralla àrab |
