|
El
cierre de Ca Revolta por decisión judicial ha originado un intenso debate
en el Barrio, incluso en "Amics del Carme", lo cual nos parece
maravilloso y enriquecedor ya que estamos a favor del dialogo y la
libertad de expresión. Una de las decisiones que hemos tomado sobre este
asunto es la firma del manifiesto pro reapertura de la actividad
socio-cultural Ca Revolta. Ahora bien, lo que no vamos a permitir es la
descalificación y la agresión verbal contra "Amics del Carme".
Es sorprendente que en el entorno del debate sobre el cierre Ca Revolta
podamos leer este párrafo de Chimo Cádiz (vecino del Barrio y
Coordinador General del Colectivo Lambda) publicado en el Levante del
10/07/2003 dentro de su artículo "Soroll, vïns i mes":
"...Mentre alguns tenen sempre
facilitats, altres sempre trobem problemes que tenen un objectiu:
desanimar-nos, que abandonem.... Hom diria que l´objectiu és avortar
qualsevol acció social o cultural que no siga la processó del Corpus
Christi. I a més a més l´Ajuntament troba aliats inesperats, com ara
l´associació de veïns (de la qual soc soci) Amics del Carmé que
s´acarnissa amb la festa de l´Orgull gai provocant més obstacles dels
que ja ens posa l´Ajuntament. És més fàcil atacar a qui demana un
permís o una llicència que a la resta de variables que constitueixen el
problema del soroll en el barri. És més fàcil atacar als dèbils que
exigir a l´Ajuntament que pense solucions, que garantisca la convivència. És molt més fàcil sumar-se a alguns
veïns, minoritaris,
que voldrien convertir tot el barri en un gran convent de clausura, que
voldrien que gais, lesbianes i transsexuals no sols no ferem una festa,
sinó -millor encara- que no existirem..."
Tal cúmulo de
barbaridades me llevan a replicar a Chimo Cádiz (Publicado en el Levante
el 12/07/2003):
Decir que el Ayuntamiento
de Valencia tiene como aliado inesperado a “Amics del Carme” es faltar
a la verdad o no tener ni idea de la realidad del Barrio del Carmen y su
Asociación de Vecinos. Al ser Vd. socio de “Amics del Carme” habrá
leído las circulares, que le envían a su domicilio, donde la Asociación
da cuenta de los frentes abiertos contra la Administración. Puedo
recordarle, por ejemplo: Los desalojos de vecinos por las obras a realizar
en el IVAM y Muralla Árabe, la privatización de los espacios públicos,
la construcción de nuevas viviendas, la racionalización del tráfico...
entre otros muchos.
También lucha “Amics del
Carme” contra el ruido y sus efecto colaterales y por el derecho al
descanso de los vecinos. Que “Amics del Carme” le solicitara una
alternativa a la ubicación de la fiesta del Colectivo Lambda era, además
de por sentido común, una cuestión matemática: La estrechez de las
calles en el barrio multiplica por 10 el efecto sonoro y multiplica por 20
las molestias a los vecinos que en total se suman a los problemas que ya
tiene este Barrio. Finalmente la fiesta se celebró en el lugar que
tenían previsto.
Pero lo más indignante de
su párrafo descalificador es la afirmación de que “Amics del Carme”
se opone a la homosexualidad en el Barrio. Nunca “Amics del Carme”
mostró el más mínimo resquicio de estar contra los homosexuales,
residan donde residan, porque las personas que forman esta Asociación
jamás, jamás lo aceptarían. Por respeto a sus socios y a los
vecinos de El Carmen debería Vd. pedir disculpas por tales barbaridades.
Finalmente me queda por saber si Vd. falta a la verdad, desconoce la
realidad de El Carmen y su Asociación de Vecinos o simplemente es Vd. un
victimista sin fundamento.
Daniel Escandell (Socio “Amics
del Carme”)
TEXTO COMPLETO DEL ARTÍCULO
Levante, 10/07/2003. Soroll, veïns i més...
Chimo Cádiz - Veí del Carme i coordinador general del Colálectiu
Lambda
Qui provoca el problema del soroll en el
Carme? És Ca Revolta i el seu edifici? Són els locals que tenen
insonoritzades les seues instalálacions? És la festa de l´Orgull gai,
lèsbic i transsexual que organitza el Colálectiu Lambda una nit a l´any?
Són les tres o quatre nits de les festes de falles? Jo crec que no. A mi
com a veí m´afecten més altres situacions, sobre tot les permanents: el
soroll del trànsit que inunda cada cap de setmana el barri; l´absurda
necessitat de molts vianants de bramar en els carrers a qualsevol hora de
la nit; les irrefrenables ganes de compartir la música dels cotxes amb la
resta del veïnat; el vehicle que ens impedeix accedir a la nostra vivenda
per estar mal estacionat; el vandalisme d´alguns (trepitjar cotxes
aparcats, trencar ampolles de vidre, orinar en els portals); el soroll de
la concentració de personal en els carrers a l´hora en la qual tots els
bars i pubs han de tancar... Aquests són els problemes. Un dia, tres o
deu dies amb festa al carrer no és el problema, que Ca Revolta realitze
les seues activitats musicals, teatrals, de cine, exposicions... tampoc no
ho és (especialment si compleix els requisits tècnics i acústics).
Veïns, empresaris, associacions hem de
buscar solucions, però l´Ajuntament també hauria de facilitar la
convivència, l´habitabilitat, el benestar... lluny de buscar
l´enteniment entre les parts en conflicte, l´equip de govern del PP
provoca més tensions i si pot, trau profit. En eixe cas últim estem el
Colálectiu Lambda o Ca Revolta. L´aplicació i el respecte a la llei és
bàsic però fins i tot això es pot manipular. El Colálectiu Lambda ho
hem patit. ¿És raonable que el permís per a la festa de l´Orgull Gai
tarde dos mesos? ¿És raonable que l´Ajuntament estiga demanant
documents que mai ha demanat i que no demana a d´altres entitats, com
així ens consta? ¿És raonable que l´Ajuntament demane, per sorpresa,
un certificat més el dia abans de l´activitat? El cas de Ca Revolta és
bastant similar.
Mentre alguns tenen sempre facilitats,
altres sempre trobem problemes que tenen un objectiu: desanimar-nos, que
abandonem.... Hom diria que l´objectiu és avortar qualsevol acció
social o cultural que no siga la processó del Corpus Christi. I a més a
més l´Ajuntament troba aliats inesperats, com ara l´associació de
veïns (de la qual soc soci) Amics del Carmé que s´acarnissa amb la
festa de l´Orgull gai provocant més obstacles dels que ja ens posa
l´Ajuntament. És més fàcil atacar a qui demana un permís o una
llicència que a la resta de variables que constitueixen el problema del
soroll en el barri. És més fàcil atacar als dèbils que exigir a
l´Ajuntament que pense solucions, que garantisca la convivència. És
molt més fàcil sumar-se a alguns veïns, minoritaris, que voldrien
convertir tot el barri en un gran convent de clausura, que voldrien que
gais, lesbianes i transsexuals no sols no ferem una festa, sinó -millor
encara- que no existirem.
Tanmateix a mi em venen al cap algunes
idees que podriem estudiar tots plegats. Ahí van: ¿I si els empresaris
assumeixen no sols cuidar el seu establiment sinó també l´espai urbà i
acústic més pròxim? ¿I si establim uns horaris escalonats de tancament
fins i tot ampliant-los, per a evitar les concentracions massives i
sorolloses de persones al carrer? ¿I si peatonalitzem el Carme els caps
de setmana per a evitar els problemes dels trànsit? ¿I si la policia
municipal es fa present als carrers com a element de dissuasió? ¿I si
l´Ajuntament estimula positivament els locals i empresaris que cuiden el
seu entorn urbà i veïnal? ¿I si els veïns i veïnes assumim que cal
dialogar? El nostre barri té el risc de seguir el model anglosaxó d´oci
nocturn: restricció màxima d´horaris amb un consum intensiu de beguda
que genera violència i tensió en els carrers. Front a això tenim una
tradició de diversitat, d´avantguarda que hem de defensar com un valor
molt important, el repte es fer açò compatible amb la qualitat de vida.
Jo crec que és possible, però hem de voler nosaltres i l´Ajuntament ha
d´assumir la seua responsabilitat. |
