|
Fa a penes deu anys l´Ajuntament i la Generalitat van subscriure un acord
per a intervenir en el centre històric de València urgits pel ruinós
estat de molts dels seus edificis i una temible sagnia dels seus habitants. Un dels objectius prioritaris del pla d´actuació en Ciutat
Vella va ser, i continua sent «el manteniment de la població actualment
resident en el centre històric, fent-la compatible amb l´atracció de
nous habitants». No obstant
això, el Carme continuà perdent habitants, alhora que augmentaven els
solars i els habitatges buits.
Malgrat
que des de 1996 guanyem uns 40 habitants anualment, el Carme en necessita
molts més per sortir de l'UVI on el despoblament i l'abandon l'han
conduit. Per això, els veïns rebutgem qualsevol intervenció que
signifique noves pèrdues d´habitants, perquè en això ens va la
supervivència com a barri. I perquè el que defineix un barri i li dóna
encant i porvenir, és que hi visca gent Ði no és ni serà barri un parc
temàtic de copes o un bell decorat sense ànima, venim omplint les parets
de solars buits i cases abandonades amb el crit: ¡habitatges públics,
ja!
Els
nostres governants continuen obstinats en projectes que impliquen una nova
sagnia de residents. Comel cas de l´ampliació de l´IVAM, que desplaçarà
50 famílies, i dels projectes de reforma de l´entorn de la muralla àrab
i de l´illa Guillem de Castro-Llíria-Gutemberg, que al seu torn desplaçaran
101 i 50 famílies.
En
nom de la recuperació de l36 metres de muralla àrab visitable -en l´actualitat
n´hi ha 60- calga expropiar i destruir 101 habitatges i 44 locals, i
després tornar a construir-hi 180 habitatges nous i 46 locals comercials.
El recinte emmurallat duu molts segles integrat de manera natural en els
patis i illes dels edificis. No té sentit crear un passeig, a costa de
produir una dolorosa cicatriu en la seua trama urbana. ¿No s´estalviarien
més recursos i es respectaria de pas el teixit social i urbà, si l´Administració
ajudara de manera eficaç a rehabilitar els edificis dignes de ser
recuperats, obrint, fins i tot, passos interiors per a accedir a la
muralla? Si el que es persegueix és crear zones verdes, ¿no seria més
barat obrir al públic algun dels jardins interiors, como el de la plaça
de la Santa Creu? Actuant com s´actua, només s´aconsegueix que els
sectors més dèbils siguen substituïts per altres més benestants que
puguen pagar els preus actuals i afavorir l´especulació. Per això, el
que els autors intelálectuals del projecte qualifiquen «dintervenció
delicada de cirurgia urbana» a nosaltres ens sembla un urbanicidi.
Som els primers a
celebrar que es recupere la muralla, que el nostre barri compte amb bons
museus i dotacions però no a costa de destruir el teixit social i urbà.
Una de les principals característiques en l´entorn de la muralla ha
sigut l´activitat artesana. La principal alálegació que hem de fer és
que aquests projectes s´han fet d´esquena als interessats. Els afectats
se senten indefensos i a l´arbitri de l´autoritarisme o del despotisme
ilálustrat.Ni els afectats ni les associacions que els representen, entre
elles Amics del Carme, estem disposats a tolerar que entre una piqueta als
seus habitatges sense que se´ls haja assegurat un altre al barri. Perquè
les cases constitueixen el principal lligam de la vida de les persones. .
Miguel Ángel Piqueras
President de l´Associació de Veïns i Comerciants Amics del Carme |
